abuso de poder
acoso moral
a.psicológico
a.laboral
amilanar
caterva
chinchar
chivo expiatorio
hostigar
intimidación
luz de gas
machacar
mal de ojo
matonismo
ningunear
putear
tener manía
abús de poder
acaçament
assetjament
a.moral
a.psicològic
a.laboral
catèrvola
empaitar
encalçament
bescantar
boc emissari
fustigar
bossing
bullying
mobbing
emotional abuse
harassment
mistreatment
stalking
whistleblowing
abus de pouvoir
harcèlement
h.au travail
h. moral
h. psychologique
harassement
bizutage
tête de turc
Pesten
Pesterijen
Intimidatie
Vijandig gedrag Psychoterreur
Vernederen
Negeren
Isoleren
Sociale uitsluiting
MOBBING.NU
inicio | general | organizaciones | bibliografía | legislación | debates | foros.nu
Noticias de Mobbing OPINION | archivo de noticias | campañas | libro de visitas | escríbanos | ayuda
Debat sobre la proposició no de llei sobre l'adopció de mesures contra l'assetjament moral en el treball
Parlament de Catalunya (Tram. 250-01688/06) (10.10.2001)
Proposició no de llei sobre l'adopció de mesures contra l'assetjament moral en el treball (Tram. 250-01688/06)
La presidenta: És la número 12, és la Proposició no de llei sobre l'adopció de mesures contra l'assetjament moral en el treball. Per defensar aquesta proposició no de llei té la paraula el senyor Josep Maria Rañé.
El Sr. Rañé i Blasco: Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, aquesta és una situació que segons l'enquesta que va fer la Fundació Europea per a la millora de condicions de vida i de treball per a l'any 2000, a Espanya afectaria el 5% de la població ocupada. Recentment, la Universitat d'Alcalà d'Henares n'ha fet un altre estudi i aquesta xifra del 5% pujaria fins el 9% de les persones que estan ocupades.
És a dir, que amb un supòsit i coincidint aquest percentatge amb la situació o amb el plantejament que hi ha arreu de tot Europa. És a dir que estaríem en una situació amb la qual a Catalunya entre unes 100.000 o 180.000, segons el cas més negatiu, persones que estan treballant podrien patir aquesta pràctica.
Aquesta és una pràctica, la de l'assetjament moral en el lloc de treball, el mobbing o l'hostigament o el psicoterror en el treball té diferents excepcions, però en tot cas és una pràctica que no tan sols ha aconseguit que el dia 29 de juny el senat per unanimitat aprovés ja algunes mesures, sinó que fa pocs dies el Parlament Europeu ha constata la seva importància, ha encomanat a la Comissió Europea tot un seguit de tasques, i als Estats membres també, que actuïn amb una pràctica laboral que produeix prejudicis a la salut a moltes persones i que fins i tot ells avaluen amb el conjunt d'Europa amb 13 milions.
Aquesta pràctica no és una pràctica puntual, l'important de l'assetjament és que amb les seves definicions es planteja com l'exercici a la violència psicològica extrema de forma sistemàtica i perllongada amb el temps sobre una persona en el lloc de treball per una o més persones.
Els termes o terminis que es plantegen és que com a mínim ha de ser un cop a la setmana i com a mínim durant sis mesos. Per tant, no estem parlant d'actituds puntuals, de tensions puntuals, de conflictes puntuals dintre de l'àmbit laboral, no convé que aquest tema el minimitzem, perquè les persones que ho pateixen, realment tenen greus seqüeles i viuen i conviuen amb aquest ambient de treball hostil.
Són actuacions relacionades contra la reputació o la intimitat de les persones, la dignitat, la seva dignitat, l'exercici del treball, la manipulació en la comunicació i la informació, són actituds reiterades de mofes, menysteniment de la persona, restricció d'informació, aïllament, assignació de treballs continus, menysteniment de la seva professionalitat i de la seva personalitat, és a dir, qualsevol cosa que si ens posessin a nosaltres durant sis mesos a resistir aquestes condicions veuríem que no estem parlant de res amb la qual cosa es pugui fer molta broma.
Les conseqüències d'aquesta pràctica afecten de manera negativa a les persones que la pateixen, però tenen manifestacions que a vegades s'assemblen a altres patologies: insomnis, ansietat, estrès, depressions, malalties psicosomàtiques, i produeixen en alguns casos excessos tan greus que han comportat suïcidis de les persones que l'han patit, i així ho va recollir fa poc el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan una persona que s'havia suïcidat va declarar que era fruit d'un accident laboral, fruit de la pressió a la qual havia estat sotmès fins i tot abans d'haver de plegar d'aquesta empresa.
Així doncs, estem parlant d'un problema greu, de conseqüències greus i que el que volem amb la nostra proposició no de llei és dos efectes: que es conegui i que es reconegui i que s'actuï amb conseqüència per prevenir i protegir a les persones que la pateixen. És per això que hem plantejat un conjunt de propostes que el que plantegen és des de promoure el seu coneixement, que es conegui en el si de l'empresa, establir, també, una informació als treballadors de la funció pública que estan en els diferents àmbits depenent de la Generalitat de Catalunya, ja sigui en l'àmbit de les relacions laborals, ja sigui en l'àmbit de la sanitat, perquè puguin conèixer aquesta situació i detectar-la.
És evident que si una persona compareix en un CAP amb un càncer de pulmó les ( substàncies / circumstàncies ?) poden haver estat moltes, és a dir, pot ser des que sigui un fumador, fins a que hagi treballat en un ambient impregnat d'amiant, també es pot produir que si una persona apareix en un centre d'atenció primària i té una depressió, pot ser que sigui en conseqüències que no tenen res a veure amb el treball, però també pot ser aquesta tema, i és bo que els professionals de la sanitat coneguin aquesta situació per poder-la resoldre, perquè no serà només amb el tractament mèdic, sinó allunyant-la de les causes que originen en aquest tema.
El Servei Català de la Salut té centres, unitats de salut laboral i, per tant, pot tractar-lo, però s'ha de conèixer i les han de derivar.
També volem que hi hagi tot un conjunt d'actuacions orientades en el sentit de protegir a les persones que en són víctimes d'aquest plantejament, i és per això que considerem que és necessària promoure la modificació de la Llei de prevenció de riscos laborals i altres legislacions que avui dia no contemplen o no resolen aquests problemes.
Val a dir, només, que una interpretació positiva de l'Estatut dels Treballadors protegiria els treballadors per compte aliena, dic interpretació molt positiva, però que queden fora d'aquest marge els treballadors de la funció pública, on curiosament és un dels àmbits on més es produeixen aquestes circumstàncies, i quedarien fora, també, aquells treballadors que estan treballant en societats cooperatives o que tenen relacions d'una altra mena no estrictament laboral. Així, doncs, des d'aquesta perspectiva per conèixer, reconèixer aquesta situació i protegir a les víctimes de l'assetjament moral, els hi demanem el vot favorable a aquesta proposició no de llei.
La presidenta: Moltes gràcies, senyor diputat. Per la posició del seu Grup respecte a aquesta proposicióno de llei té la paraula el senyor López Bulla del Grup d'Iniciativa. Perdó, hi ha una esmena d'Esquerra. (La diputada Carme Porta i Abad ) diu: *Senyora presidenta, tenim una esmena...+) Perdó. La senyora Carme Porta té la paraula.
La Sra. Porta i Abad: Moltes gràcies, senyora presidenta. Bé, nosaltres hem presentat una esmena, malgrat estar d'acord plenament amb el que ens proposa aquesta proposició no de llei. Nosaltres pensem que un dels grans problemes de l'assetjament moral al treball és la manca de reconeixement social perquè és un fet que l'agreuja i que de fet agreuja també les malalties que se'n deriven.
Per a les persones que la pateixen la informació és importantíssima, tal i com es recull en les diferents propostes de la proposició, però també és importantíssim el reconeixement social i legal bàsicament per a les persones que la pateixen, evidentment. Així cal preveure actuacions concretes, com el que ja se'ns proposa, però també on nosaltres introduïm la nostra esmena, la inclusió de l'assetjament moral com a falta molt greu en els convenis col·lectius per tal que es contemplin les sancions corresponents.
De fet, nosaltres, i les persones afectades així ho reclamen, pensem que sense sancions és impossible que es compleixi moltes vegades o que s'actuï amb contundència contra aquestes actituds que, de fet, són actituds que afecten directament a la dignitat dels treballadors i les treballadores que la pateixen, i a partir d'aquesta degradació progressiva de les relacions laborals entre aquests treballadors i treballadores i els seus superiors.
Pensem que s'ha d'actuar, doncs, com dèiem, amb contundència contra l'abús, contra l'exercici d'abús que aquest assetjament sexual, ai, perdó, moral representa. I, per tant, nosaltres per això hem presentat aquesta esmena. Gràcies. I votarem favorablement a la Proposició.
La presidenta: Moltes gràcies, senyora diputada. Té la paraula el senyor López Bulla pel Grup d'Iniciativa per Catalunya.
El Sr. López Bulla: Aquesta és també, i molt especialment, una proposició no de llei de gran importància, que indicaria també d'un cantó la modernització del just laboralisme i, dir també en funció de l'esmena, de la important esmena d'Esquerra Republicana de Catalunya, de la negociació col·lectiva.
Tenim aquí unes dades que dóna, entre altres organitzacions, la OIT. La OIT és un instrument importantíssim a nivell mundial on el seu caràcter tripartit, les conclusions, els estudis, els manaments directes són el resultat d'una discussió molt fatigosa i molt ferragosa, pel propi caràcter. I bé, tenim aquí la gravetat del problema.
El mobbing és el resultat, entre d'altres qüestions, encara que no solament, però sí principalment, del fruit d'una organització del treball inhumana i poc adequada al que són45 les condicions de vida en el centre de treball. ( Diguéssim ?) un intent, suposo, com a diputat, d'humanització del treball, i aquesta és la importància. Jo he estudiat a fons, i encara, les organitzacions del treball, el taylorisme, en què sovint faig referència, i crec que això està íntimament lligat en l'organització taylorista, perquè afecta a homes i dones encara que majoritàriament a dones, i recorre a totes les categories assalariades amb independència del seu nivell d'standing, del seu nivell cultural i de la seva posició al món de la producció i/o dels serveis.
Penso, millor dit, sospito que les noves organitzacions del treball, com són el *coyotisme+, el *macdonalisme+ i d'altres, que estan essent molt estudiades per la comunitat científica, no resoldran aquest problema perquè és posar en tela de judici tota l'estructura de poder de l'organització del treball sigui com sigui.
Crec que l'esmena d'Esquerra Republicana de Catalunya és molt important, i és molt important perquè situa els agents socials i als operadors econòmics també davant de la seva responsabilitat... ...i és una mena de conjuminació del just laboralisme amb la negociació col·lectiva, tenint en compte que també la negociació col·lectiva és una font de dret i és una aportació, amb tot el ringorrango particular al dret laboral. I, al mateix temps, és una incitació a què la societat civil organitzada exerceixi el seu caràcter de promotora de canvis i de reformes, i en aquest sentit em felicito extraordinàriament tant del text com de l'esmena.
He tingut aquest matí una conversa amb certs especialistes amb el tema de la negociació col·lectiva i m'han assegurat que al nostre país, i he preguntat si a Europa, hi havia alguna negociació col·lectiva que es tingués alguna referència en els seus textos, això, i m'han dit que no. I els hi he dit, "Bueno, a ver si os espabiláis porque esto no puede seguir así."
En definitiva, que la Proposició no de llei podria ser també un estímul perquè tothom prengués consciència de la gravetat i de la importància d'aquest assumpte. Moltes gràcies.
La presidenta: Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Popular té la paraula la senyora Alícia Sánchez-Camacho.
La Sra. Sánchez-Camacho i Pérez: Moltes gràcies, senyora presidenta. Sens lloc a dubte aquesta Proposició no de llei és una, potser, de les més importants que, almenys jo com a diputada, he conegut en el substanciament d'aquesta VI legislatura.
I ho dic per la següent raó: perquè aquesta Proposició no de llei introdueix un dels nous supòsits de les condicions dels treballadors en la relació laboral, un tipus nou d'assetjament que ja en la vida social i en els mitjans de comunicació hem rebut, doncs, moltes manifestacions del que és el que s'està produint amb aquests treballadors.
L'exposició de llei, la proposta de llei, en la seva exposició de motius, ja recull l'afectació que es fa en el col·lectiu a Catalunya i, a més, és molt més extensa, recollint manifestacions de l'Organització Internacional de Treball i recollint, a més, com pateixen altres països, com poden ser els països del nord d'Europa, com pateixen aquest nou tipus d'assetjament.
Sens lloc a dubte -com ha dit el senyor López Bulla- el dret laboral, en aquí és una de les seves manifestacions més protectores, més tuïtives, és a dir, la protecció al treballador quan pateix un tipus d'assetjament que, diríem, ja no sé si com ha dit el senyor diputat, el "psicoterror", però sí que un assetjament psicològic, un assetjament en què les condicions laborals no permet tindre la millor qualitat de vida al treballador que les pateix.
Però malgrat això, jo voldria fer una reflexió al Grup que l'ha presentat, i és que degut a la importància que crec que un tema com aquest té per al seu estudi, per al seu aprofundiment i per al seu tractament des dels legisladors i en aquest cas des dels parlamentaris, ens hauria agradat, almenys al nostre Grup Parlamentari, que un tema de la importància i de la transcendència com aquest l'haguéssim pogut tractar amb algun grup de treball, amb alguna ponència conjunta per, en primer lloc, estudiar les situacions que s'estan produint aquí a Catalunya, què és el que s'està fent a la negociació col·lectiva, i quines serien les mesures que podríem haver pres a terme.
Ho dic perquè la següent qüestió, perquè a la part dispositiva d'aquesta proposició no de llei es presenten moltes coses, i algunes d'elles el nostre Grup podrà donar-hi suport, però algunes d'altres s'escapen de les competències pròpies que aquest Parlament tindria i que podríem dur a terme a l'entendre del nostre Grup.
I ho dic per la següent raó, el senyor diputat quan ha fet el que diríem el reconeixement a la tipificació del que seria aquest tipus d'assetjament, diu el que nomenen "persona rellevants de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball". Jo mateixa quan dirigia aquest institut ja tractàvem aquesta patologia, ja tractàvem aquest tipus d'assetjament, però no hi ha un reconeixement específic de quin és el tipus d'assetjament, quan s'hauria de produir o no excepte en els treballs que s'anomena en l'exposició de motius i excepte en alguns protocols tècnics que hi ha.
Què vol dir això? Vol dir que el tema té la suficient importància com perquè si en una de les parts que es recullen enaquesta proposició no de llei, la de promoure la Llei de prevenció de riscos laborals a la qual s'hauria d'estar establert quin seria aquest tipus de risc, quina seria la sanció corresponent, i a més aquest mateix apartat de la part dispositiva diu "modificar altres lleis", com serien el text refós de la Llei general de seguretat social per modificar la qualificació de malaltia professional, el nostre Grup sí que estaria en disposició d'aprovar-ho.
La resta sí que demanaríem al diputat proposant que la retirés malgrat que el nostre Grup no podria aprovar-ho perquè creiem que és la conseqüència immediata del que seria la modificació, la important modificació de la Llei de prevenció de riscos laborals i d'altres lleis entre les quals podrien estar el text refós de la seguretat social. Moltes gràcies, senyora presidenta.
La presidenta: Gràcies, senyora diputada. Té la paraula el senyor Rafael Hinojosa pel Grup de Convergència i Unió.
El Sr. Hinojosa i Lucena: Gràcies, senyora presidenta. Aquesta Proposició no de llei -com han dit els meus companys- és una important proposició no de llei. Important perquè per primera vegada en aquest Parlament, i que jo sàpiga cap altre Parlament autonòmic ni Congrés dels Diputats, s'ha afrontat a aquest tema.
Aquest és un tema que no és nou, però sí és nova la conscienciació d'especialistes i de persones que pateixen aquest assetjament. Hi ha una certa literatura, però poca literatura sobre aquest tema. No hi ha -com s'ha dit aquí- ni tan sols una directiva europea que plantegi camins de solució per afrontar el tema. I és que el tema no és fàcil, perquè així com l'assetjament sexual és molt clar, molt contundent i molt fàcil de demostrar, aquest altre assetjament no és tan fàcil.
El senyor López Bulla deia, "Per mi que això depèn de l'organització del treball i d'un taylorisme o un macdonalisme que ens ha dominat durant l'època de les relacions laborals." Home, sí, però també no.
Sí, perquè això ho pot provocar, però l'assetjament moral no té res a veure amb la producció, pot no tenir res a veure amb la producció. Pot ser un cap que difongui informacions, ( badades ?) íntimes d'un treballador o treballadora, pot ser un individu que creï un clima asfixiant per a un treballador o una treballadora més enllà de l'organització del treball.
És a dir que té tota una sèrie de ramificacions no prou estudiades en aquest moment, i difícilment demostrables pel fet que encara no hi ha a Europa cap legislació que ens permeti afrontar amb mínim de rigor, no tenim legislació, no tenim legislació comparativa, i no tenim jurisprudència a Espanya que ens permeti saber per on hem d'anar.
Tot això devalua la proposició no de llei? No, no la devalua. Té el valor que té, que és iniciar aquest debat. Ara, aquest debat crec que no s'ha de fer a través d'una proposició no de llei; crec que hauríem de prendre la iniciativa, primer, d'escoltar, ja hem escoltat, em consta que totshem rebut una associació que ens ha donat papers sobre aquesta problemàtica.
Però valdria la pena fer un aprofundiment sobre el tema, jo diria que aquesta seria una feina que el Parlament podria encarregar al Consell de Treball perquè pogués fer un estudi més seriós, més contundent i que ens orientés per on hem d'anar a l'hora de legislar. Perquè si no, els cinc primers punts i el setè punt d'aquesta proposició no de llei no se es sustenta en cap legislació, no es sustenta en cap cos doctrinal legislació.
Seria bo, en tot cas, seria aprofitable o seria interessant, en tot cas, el punt número 6, aquell que diu "promoure la modificació de les lleis necessàries". Per aquí podríem entrar, també, però seria bo entrar aquí després d'un estudi que podria fer una institució com el Consell de Treball.
Per tant, la meva proposta és, si el proponent manté la Proposició no de llei, el meu Grup li votaria el punt número 6, no la proposició, no els punts restants, tampoc l'esmena, si no en cas d'acceptar-la, del Grup d'Esquerra Republicana.
I el que li proposo seriosament és una retirada d'aquesta introduint immediatament una nova proposició no de llei signada per tots demanant que en la seu del Consell de Treball o en seu Parlamentària es creés un instrument d'estudi d'aquest problema amb participació, per exemple, dels sindicats, jo no he escoltat, he escoltat als malalts i a l'organització, però no he escoltat a Comissions Obreres, ni a UGT, no sé què pensen sobre aquest tema, i crec que valdria la pena saber què en pensen ells. Res més, senyora presidenta.
La presidenta: Gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor Rañé.
El Sr. Rañé i Blasco: Molt breument, encara que el meu cos em demanaria esplaiar-me molt, però en tot cas per dir, en primer lloc, que acceptarem l'esmena d'Esquerra Republicana de Catalunya, i, en segon, lloc, si els diferents grups volen plantejar una proposició no de llei perquè el Consell de Treball ho analitzi, nosaltres hi donarem suport, però em sembla que solament complementari.
I, en tot cas, dir-li que tenint en compte que tenim les persones ja malaltes o patint aquesta situació, que s'informi als professionals de la Generalitat, em sembla que no és contrari a cap llei, d'aquest tema. Per tant, nosaltres mantenim íntegrament tots i cadascun dels punts d'aquesta Proposició no de llei, i creiem de veritat que està bé que estudiem, però amb això, el que hem de fer és protegir les persones que ho estan patint.
La presidenta: Gràcies, senyor diputat...
El Sr. Hinojosa i Lucena: Li demanaria a la senyora presidenta votació separada del punt 6. No és un punt, és un paràgraf...
La presidenta: Un paràgraf, sí, sí, el 6: "promoure la modificació", sí. Doncs si els hi sembla passem a votar el punt 6.
Vots a favor?
Queda aprovada per unanimitat.
Passem a votar els altres punts de la Proposició no de llei.
Vots a favor? Vots en contra? Abstencions?
Queda rebutjada per 13 vots a favor i 14 vots en contra.
inicio | general | organizaciones | bibliografía | legislación | debates | foros.nu
últimas noticias | archivo | campañas | libro de visitas | escríbanos | ayuda | Webmaster
disclaimer | descargo de responsabilidad | déni de responsabilité
envíe esta página | envii aquesta pàgina | envoyez cette page | tell a friend
06.03.2003
