Iniciativa
al Parlament de Catalunya sobre el Mobbing
Carta del
diputat al Parlament de Catalunya Josep
Maria Rañé el 19 abril 2001 a <info@mobbing.nu>
(text de
la iniciativa)
Cercant informació sobre
el mobbing a l'hora de preparar-ne una iniciativa que obligui al Govern
de la Generalitat a fer-ne alguna actuació he trobat la vostra pagina
Web.
Us fem arribar el text de
la proposta que hem elaborat un seguit de diputats i diputades del grup
socialista-ciutadans pel canvi del Parlament de Catalunya. Es molt provable
que la registrem oficialment la propera setmana, es per això que os
demanen que os la mireu i , si ho considereu oportú, ens feu les observacions
que considereu adients, en aquest termini, per tal de poder-ne incloure,
si s'escau alguna modificació. Així com la informació que considereu
que ens pot ésser útil per defensar-la i argumentar-la.
Som conscients que el llenguatge
parlamentari no reflecteix tota la problemàtica personal que es troba
darrera d'aquest assetjament, malgrat això esperem que sapigueu entendre
el sentit de la nostra iniciativa.
Ens les podeu fer arribar
a aquesta adreça electrònica <jmrane@diputats.parlament-cat.es>
Si no enteneu el català ens ho feu saber. Os ho traduirem.
Josep Maria Rañé. Diputat
al Parlament de Catalunya.
index
TEXT
DE LA PROPOSICIÓ NO DE LLEI :
Unes 100.000 persones a
Catalunya, el 5% de la població assalariada, patirien el que s'ha vingut
a denominar "assetjament moral en el treball" (mobbing) . Aquest es
el nombre de persones resultants de l'aplicació de les conclusions,
per el mercat laboral espanyol, de la enquesta realitzada per la Fundació
Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i treball, en base
a 21.500 entrevistes.
La xifra de persones afectades
per aquesta pràctica puja fins al 9% de la població assalariada de Finlàndia,
Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Suècia, Portugal i Espanya
segons la "Tercera enquesta europea sobre condicions de treball 2000",
publicada per l'Organització Internacional del Treball , en la que participen
governs, patronals i sindicats.
Aquesta patologia de la
conducta laboral ve definida per persones rellevants del Instituto Nacional
de Seguridad e Higiene en el Trabajo INSHT, depenent del Ministerio
de Trabajo com: "l'exercici de violència psicològica extrema, de forma
sistemàtica i perllongada en el temps (s'estipula en 6 mesos) sobre
una persona en el lloc de treball, per una o més persones". Per que
existeixi s'ha de donar una relació asimètrica de poder.
Les formes en que s'expressen
aquesta pràctica de psicoterror laboral son accions contra la reputació
o la dignitat, contra l'exercici del seu treball, manipulació de la
comunicació o la informació de la persona agredida. L'aparició d'aquest
fenomen en les relacions laborals ve afavorida per la creença de que
un estil de comandament autoritari, que pressioni sistemàticament a
les persones subordinades, permet una major rentabiltat, i també per
noves formes d'organització del treball que cerquen optimitzar els resultats
sense tenir en compte el factor humà.
Les conseqüències d'aquesta
pràctica afecten de manera negativa tant a la persona que la pateix,
al seu entorn laboral social així com a la empresa en la que treballa.
A més dels danys a la salut que provoca la persona afectada (insomni,
ansietat, estrès, depressió, malalties psicomatiques etc,,), també el
rendiment en el treball, el clima laboral i fins i tot la sinistralitat
laboral es ressenteixen.
Es per tot això que els
diputats i les diputades sota signats formulen la següent: PROPOSICIÓ
NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya
insta el Consell Executiu a:
Promocionar el coneixement
entre empresaris i treballadors dels riscos i conseqüències negatives
per a la salut que comporta "l'assetjament moral en el treball", per
tal de que sigui considerat com un dels factors de risc derivats de
l'organització del treball i les relacions laborals.
Vetllar perquè es tingui
present a l'hora d'elaborar l'avaluació dels riscos laborals en cada
centre de treball, que estableix la Llei. Establir un pla d'informació
sobre "l'assetjament moral en el treball" (mobbing), entre els membres
del cos de la Inspecció de Treball, per tal de que puguin reconèixer
la seva pràctica, quan sigui denunciada per la persona que la pateix
o observada en el desenvolupament de la seva tasca.
Incloure entre els objectius
del pla d'actuació anual de la Inspecció de Treball el control de les
practiques laborals que pugin generar riscos laborals per a la salut,
com ara els derivats per "l'assetjament moral en el treball".
Difondre entre el facultatius
del Servei Català de la Salut les conseqüències que origina "l'assetjament
moral en el treball" (mobbing) per tal de que el pugin diagnosticar-les
adequadament i establir-les com una malaltia originada en el treball,
Assegurar que a les entitats
gestores de la Seguretat Social que gestionen les malalties professionals
i els accidentes de treball assumeixin les seves responsabilitats en
el tractament, cura i rehabilitació de les conseqüències originades
per "l'assetjament moral en el treball".
Promoure la modificació
de les lleis necessàries, entre elles la Llei de Prevenció de riscos
Laborals 31/1995 , per tal de que "l'assetjament moral en el treball",
sigui equiparat a les sancions greus que esdevenen de l'incompliment
de les normes de prevencions de riscos laborals, com ara les que s'estableixen
a l'article 47 apartat 16 de dita llei.
Establir les actuacions
i modificacions necessàries, entre elles el catàleg de malalties professionals,
per tal les conseqüències de l'assetjament moral en el treball siguin
considerades com a tal i per tant generi els drets consegüents per a
la persona que el pateix.
Palau del Parlament, a 14
de abril de 2001
{izquierda}