<<< texto >>>




               abuso de poder  
     acoso moral
     a.psicológico
     a.laboral
     amilanar
     caterva
     chinchar
     chivo expiatorio
     hostigar
     intimidación
     luz de gas
     machacar
     mal de ojo
     matonismo
     ningunear
     putear
     tener manía

     abús de poder
     acaçament
     assetjament
     a.moral
     a.psicològic
     a.laboral
     catèrvola
     empaitar
     encalçament
     bescantar
     boc emissari
     fustigar

     bossing
     bullying
     mobbing
     emotional abuse
     harassment
     mistreatment
     stalking
     whistleblowing

     abus de pouvoir
     harcèlement
     h.au travail
     h. moral
     h. psychologique
     harassement
     bizutage
     tête de turc

   Pesten
    Pesterijen     
    Intimidatie
    Vijandig gedrag     Psychoterreur     
    Vernederen
    Negeren
    Isoleren
    Sociale uitsluiting

..

MOBBING.NU
inicio | general | organizaciones | bibliografía | legislación | debates | foros.nu
Noticias de Mobbing OPINION | archivo de noticias | campañas | libro de visitas | escríbanos | ayuda

 

El fiscal, l'alcalde de Ponferrada i la senyora Nevenka Fernández.
L'assetjament sexual i la víctima promíscua.
Avui 17.05.2002
Hèctor López Bofill.
Professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra


Traducir con "internostrum"




De l'allau de notícies i comentaris d'indignació expressats com a conseqüència de l'interrogatori del fiscal García Ancos a Nevenka Fernández, sembla que no ha acabat de transcendir el contingut d'unes inquietants declaracions radiofòniques del fiscal en les quals, en descàrrec de la seva conducta, intentava cridar l'atenció sobre el fet que el suposat to agressiu utilitzat a la sessió havia estat incomparablement més moderat que el de l'advocat de la defensa, entestat a esbombar que la senyora Nevenka Fernández, quan tenia entre catorze i disset anys, havia tingut un comportament en l'internat de monges on estudiava digne d'una puteta.

La barroera estratègia utilitzada pel fiscal no sols per atenuar les crítiques a la seva intervenció, segons ell suau en contrast amb la de la defensa, sinó per transmetre a l'opinió pública, de manera indirecta, la imatge de la víctima com una persona de comportament promíscu, mereixen ser analitzades detingudament tant pel tarannà que desprenen (per desgràcia una visió sociològicament molt estesa entre les persones de la generació del senyor Ancos) com per desfer equívocs des del punt de vista de la protecció jurídica. Sobre els aspectes estrictament jurídics, encara que es tracti de coses sabudes val la pena insistir-hi perquè sembla clar que no han estat interioritzades.


L'absència de consentiment en el manteniment de les relacions sexuals enfront de les demandes de l'assetjador és l'element clau per determinar si es dóna l'acció tipificada com a delicte.

En el moment en el qual la víctima nega el consentiment queda bloquejada tota possibilitat de justificació de la conducta castigada, amb independència dels comportaments anteriors de la víctima (la tan invocada provocació per part dels agressors) i, no cal dir-ho, de la biografia de la persona assetjada. No sols això, sinó que la invocació de la suposada conducta reprovable de la senyora Nevenka lesiona de ple un dret constitucional com és el dret a la intimitat.

Forma part d'un aspecte troncal de la llibertat individual de cadascú el fet de tenir la vida sexual que es desitgi (sempre que no s'agredeixi la dels altres) i, en tractar-se d'aspectes íntims, s'imposa un prohibició general de difusió d'aquestes conductes enfront de tercers. És irrellevant allò que la senyora Nevenka fes en la seva vida privada com a adolescent i com a persona adulta; això no té cap mena d'interès públic ni per als ciutadans ni per al poder sancionador de l'Estat.

El mer intent de plantejar que els comportaments sexuals sancionables des d'una moral molt determinada siguin causa de justificació de conductes punibles és incompatible amb un societat plural i amb la plena llibertat d'elecció del tipus de vida que l'Estat constitucional reconeix a cadascú.

És greu que un fiscal intenti impregnar amb els valors de la seva moral caduca l'actuació dels poders públics, però, al meu parer, encara és més greu el detritus sociològic que explica aquestes actuacions perquè esclafa tots els avenços aconseguits en matèria d'igualtat de gèneres.

Aquest és un punt que també es desprèn de les declaracions del fiscal quan compara la senyora Nevenka amb la caixera de l'Hipercor mare de família (al seu parer, més mereixedora de protecció que la víctima del procés contra l'alcalde de Ponferrada).

Allò que el senyor fiscal, en el seu fur intern, considera intolerable és que la senyora Nevenka hagi assaborit el triomf professional (fou regidora d'un ajuntament i actualment sembla que té feina estable a Londres, on aprofita per perfeccionar el seu anglès), sigui lliure en l'elecció del tipus de vida que vol dur, tingui relacions sexuals amb qui vulgui i com vulgui...

És a dir, allò que molesta per als sectors que exemplifica el senyor fiscal és que la senyora Nevenka es comporti d'acord amb un rol típicament masculí.

Cap reticència genera un home de trenta anys que lluita i aconsegueix un bon lloc de treball, que té una vida sexual rica i que no té càrregues familiars, mentre que una dona de trenta anys ha de suportar la pressió d'un medi que li reclama subliminalment (o directament, com ha fet el fiscal) menys dedicació a la vida professional i més atenció a la vida familiar (i a la maternitat que està descuidant), menys ambició i més fills, menys hedonisme i més sacrifici.

Aquesta percepció és, senzillament, repugnant i, no ens enganyem, és la idea sostinguda pel fiscal i per molta gent de la seva edat (entre elles moltes dones) encara que ho facin de manera més o menys encoberta.

Crec que el cas Nevenka Fernández presenta un rerefons molt més dens del que es percep a simple vista perquè, en la seva víctima, s'expressa la lluita de tota una generació de dones que simplement s'estan prenent seriosament la igualtat de gèneres i estan triturant la societat estamental basada en la discriminació per raó de sexe en la qual els homes tenien múltiples opcions i les dones només una.

Les conseqüències d'aquest canvi són tan profundes que, com diuen tots els sociòlegs, encara no sabem si el model de societat que havíem conegut en sortirà il·lès o si, per contra, estarem ja parlant d'un altre sistema de relacions professionals, econòmiques i personals; tot això passarà irremissiblement encara que alguns representants de l'Estat ni ho vulguin veure ni s'hi sentin implicats.


Hèctor López Bofill.
Professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra


index


Reciba el BOLETÍN de Mobbing.nu
Email:
inicio | general | organizaciones | bibliografía | legislación | debates
| foros.nu
últimas noticias | archivo | campañas | libro de visitas | escríbanos | ayuda | Webmaster
disclaimer | descargo de responsabilidad | déni de responsabilité
envíe esta página | envii aquesta pàgina | envoyez cette page | tell a friend


06.03.2003

index