Arnau Ramis, autor d’«Ajuntament,
bon dia», parla del llibre i del judici.
«Segrestar el llibre suposaria un greu atac al dret de llibertat
d’expressió»
Diari
de Balears
J.M. SASTRE.
Manacor.
Els jutjats de Manacor diran d’aquí a uns dies si Ajuntament, bon dia,
llibre d’Arnau Ramis, és retirat dels canals de distribució fins que
s’acabi el judici que ha de decidir si se segresta de manera definitiva
i es fixa la indemnització de 516.000 euros que demanen els demandants
—batle, regidor, secretari i funcionaris de l’Ajuntament de ses Salines—
perquè consideren que l’obra ataca el seu honor. L’autor parla per a
Diari de Balears.
—Com està el vostre ànim?
—Molt tranquil. He decidit que això no m’afecti gaire. No m’han llevat
el dormir ni la fam.
—Què pensau que us vulguin retirar el llibre i demanar-ne indemnitzacions?
—Ho trob molt fort, amb la feinada que em va dur. Crec que seria un
atac contra un dret com és la llibertat d’expressió. Ells mateixos s’identifiquen
amb els personatges del llibre i he d’entendre que hi han vist reflectides
moltes coses, però el llibre és una història de ficció: encara que hi
hagi semblances, també hi ha diferències. No és la meva autobiografia
ni és una crònica. M’agradaria saber si ells se senten identificats
amb algunes de les barrabassades que surten al llibre.
—La gent que us coneix no s’explica que hagueu escrit aquest llibre...
—No m’estranya gens, perquè a mi també m’ha vingut un poc de nou. Jo
no havia tingut mai gaire inquietuds literàries. M’he demostrat a mi
mateix que podia escriure un llibre.
—Hi ha hagut funcionaris d’altres ajuntaments que han reconegut situacions
i personatges al vostre llibre. Què en pensau?
—El que conta el llibre és una ficció extrapolable a molts d'ajuntaments,
administracions públiques i, fins i tot, empreses privades. Al llibre
he intentat fer personatges estereotip que es poden trobar en moltes
bandes. Semblances se'n poden trobar a tot arreu.
—Però manteniu que és una història de ficció?
—És clar. Ara, si jo hagués viscut a Venus no hauria escrit aquest
llibre, perquè difícilment hauria sabut com és un Ajuntament. Tot t’influeix
a l’hora d’escriure: allò que has llegit, vist, viscut i allò que t’han
contat; còmics, pel·lícules i, lògicament, el meu pas per ses Salines
i per altres ajuntaments.